[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Busque un títol



Salamalekum!

Busque un títol per a aquest MC o mini conte, que em podrieu
donar alguna idea?

-----

"Joseph Vincent Galeron era un home bo" havia dit l'oficiant, abans
d'introduir el taüt al forn. Sí, certament era un home bo. Acabe de tornar
del tanatori. En la cerimònia poca gent, a penes uns quants companys i el
rector de la universitat. Certament poca gent, per a un home bo.

J.V. Galeron, o simplement Galery, com li deia tothom, s'havia graduat a la
Universitat de Wisconsin en Antropologia. Posteriorment es va doctorar, també
en Antropologia, a la Universitat de Berkeley, California. Posseïa una veu
potent i el que se sol dir un "verb fàcil", a més, el seu aspecte de savi
despistat, grassonet, amb aquella perilla romàntica i les ulleres redones
de cul de got, el feien una persona entranyable per a tothom. Això, i el
brillant expedient
acadèmic li proporcionaren ben prompte feina a Berkeley, al departament
d'Història de les Civilitzacions. Les seues classes eren amenes i
interessants. Realment, les seues
explicacions no aportaven res excessivament novedós quant a la
interpretació de l'antropologia antiga, però aconseguia un èxit
notable d'assistència, amb aquella veu potent i agradable i aquella
facilitat natural per expressar-se i guanyar-se l'atenció dels alumnes.

Vist el seu èxit, li encomanaren més classes, ara d'història de
l'antropologia, amb un èxit espectacular. Els alumnes s'amuntegaven per la
classe i sobre la tarima. Cap al segon semestre començà a fer les classes
al gimnàs, de tanta gent com hi anava.

Els estudiants només li trobaven un defecte: l'ús excessiu de citacions en
llengua original. Coneixia multitud de llengües, de mortes i de vives.
Podia citar Plató en grec i enllaçar amb uns versos de Dant en italià, i
tot ho arredonia amb alguna sentència solemne en rus o alemany. Al
principi, només eren paraules
o frases soltes, però a poc a poc començà a fer més llargues aquestes
incursions. Sobretot després d'aquella estada a Mèxic, quan hi va anar per
estudiar el modus vivendi precolombí i les inscripcions de les piràmides
maies.

Desprès d'aquell viatge  es va accentuar encara més si era possible el seu
caràcter abstret i amable. Les seues classes eren brillants, molt
brillants. Els alumnes entraven en una espècie d'èxtasi en sentir-lo
parlar, la veu, el to, semblaven d'un mag o d'un hipnotitzador. Els
estudiants portaven magnetòfons per enregistrar les classes i poder traduir
a casa les nombrossísimes citacions en grec, llatí, alemany o espanyol.

Abans que la seua fama començara a davallar i els alumnes a abandonar-lo
perquè no podien seguir-lo (ja quasi no feia servir l'anglès),  Galery
començà a parlar en una estranya llengua. Els alumnes enregistraren els
seus parlaments i buscaren estudiants d'altres nacionalitat per tal que
traduïren les seues paraules, però tot va ser inútil, aquells mots estranys
pertanyien a una llengua desconeguda; podia ser sànscrit o potser el vell
idioma dels asteques.  Fet i fet, ningú li parava ja atenció. Per a tots,
el professor Galery havia embogit.

Galeron davallà, molt lentament, però a fons. El podies trobar al jardí o a
la cafeteria parlant en aquella llengua estranya, mescla, potser, de totes
les que ell parlava.  El rector li dóna vacances i l'envià de nou a Amèrica
del Sud.

Al cap de tres mesos l'ambaixada nord-americana a Mèxic D.F. ens comunicà
que havia trobat un cadàver mig descompost a la selva. El passaport que
portava a sobre ho deia ben clarament: Prof. Joseph Vincent Galeron, doctor
en Antropologia, Universitat de Berkeley, Los Angeles, CA, USA.

No hi va haver autòpsia ni fotos.  Com que no se li coneixia família la
Universitat se'n va fer càrrec. Van enviar el cadàver dins d'un taüt
blindat. La cerimònia ha sigut curta i trista. Ens hem acomiadat del
rector, que semblava abatut, potser culpable.

A les tres de la matinada m'han telefonat. Era una conferència personal des
de Mèxic, ha dit el telefonista, però la comunicació s'ha tallat. He agafat
el passaport de Galeron, l'autèntic, el que em va donar quan va tornar del
seu viatge, ("té, tinc por de perdre'l", em va dir un dia) i l'he amagat a
la butxaca
de l'abric. Fa fred ara, a Mèxic.

Iussuf A.