[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Un microconte versions català i anglés



Benvolguts Srs., aquí els remeto aquesta narració breu.

                Eduard Llaudó Avila
                C/ Guàrdia Civil, 20, esc.2, pta. 20
                València
                email: mediterra@redestb.es


                        Nature

        You think it is the wind, but you don't see they are the spirits
of the dogs, who, dressed as wolfs open the doors and enter in your
dreams. While the world is moving by obsessions, the breeze crys again
and you imagine lips and faces.

        Aftewards, the water sorrounds you and makes closer the skin you
embrace. Delirium your libs hides carefully, scapes throwgh your eyes,
and you wish to kyss, to bite, toedge this sweet presence.

        The flowers open widely, and you don't know what to rely on.
Heaven is loading with blue, the sounds decrease, and water shines
reflecting pine trees and gypsy gerania. You put the red of an ibiscus
on your ear and look nude with a quiet smile, plenty of beauty. Seeking
the desire presence, you play with the water of a puddle, warmed by the
mid day sun. A little frog jumps on your fot, and you allow him to rest
til he bores and looks for fresh water.

        The wind pushes fragances from the proper sea just when you
immerse yourself trying to forget the delirium consuming your, trying to
scape from the sun worm. You don't remember the night loaded with water
sounds, nor the wolves, nor the obsession.



        traslation (bad) of:


                        Natura

        Penses que es el vent, però no t'adones que son els esperits
dels gosos que disfressats de llop mouen les portes i s'endinsen als
teus somnis. Mentre el mon es desplaça a força d'obsessins, la brisa
plora una vegada més i tu imagines llavis i rostres.

        Després, l'aigua t'envolta i fa més propera la pell qe abraçes.
per la teva mirada s'escapa el deliri que la boca guarda gelosament, i
tens ganes de besar, de mossegar, de reseguir aquella presencia dolça.

        Les flors s'obren immenses, i ja no saps a que atenir-te. El cel
es carrega de blau, els sorolls minvan, i l'aigua brilla reflectint els
pins i les gitanetes. Et poses la rojor d'un ibiscus sobre l'orella i
amb un somriure plàcid et mostres nu, ple de bellesa. Cercant la
presencia del desig, jugues amb l'aigua d'un bassal calentada pel sol de
migdia. Una granoteta el puja sobre el peu, i tu la deixes reposar fins
que es cansa i se'n va cap a aigues més fresques.

        L'aire du flaires del mar proper en el moment en que et
capbusses intentant oblidar el deliri que et consumeix, intentant
escapar de l'escalfor del sol. Ja no recordes la nit carregada de
sorolls d'aigua, ni els llops, ni l'obsessio.


                                        Eduard