[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[no subject]



minerva.ibernet.es (8.6.12/8.6.9) with SMTP id UAA22720 for
<microcontes@nti.uji.es>; Tue, 26 Nov 1996 20:59:26 +0100
Message-ID: <329B50BE.164A@redestb.es>
Date: Tue, 26 Nov 1996 21:19:10 +0100
X-Mailer: Mozilla 3.0 (Win95; I)
MIME-Version: 1.0
To: microcontes@tracy.uji.es
Subject: [MC] Microconte
Content-Type: text/plain; charset=iso-8859-1
Content-Transfer-Encoding: 8bit
Sender: owner-microcontes@nti.uji.es
Precedence: bulk
Reply-To: microcontes



                        Herbei



        A la meva finestra, una més en mig de
dotzenes de iguals, arriba un bri de tramontana
barrejada amb alé marí. Es un aire fresc i humit
que alleuja la sensació opaca dels edifics
trepitjant el terra fèrtil, la presència tèrbola de
l'autopista propera. Miro el reflexe a una finestra
del devant, i recordo habitacions perdudes dins de
cases ròneges, habitades per homes perduts de la
memòria ciutadana. Cases rònegues amb parets
estucades que cauen lentament, farcides d'objectes
vells. Somio persones diferents, de vida menuda i
diferent, fosca, gorda, borda, noctàmbula en barris
noctàmbuls, bruta en barris bruts, passional en
carrers de passió. Somio jocs de mirades vages,
intuicions, enganys, temps que passa.
        Des de la meva habitació, menuda, des d'un
pis oblidat en mig d'enormes blocs de formigó,
voldria tornar uns instants al passat. Només uns
moments dins aquells dies sense consciència. Només
una estona. Tot just una engruna de temps per a que
la meva ànima torni a la vida, i s'elevi dolçament,
i es retrobi amb la solitud, i es retrobi amb la
mort, i es retrobi amb el Senyor, vora l'herbei
maragda. I vegi que encara hi ha quelcom al món,
alguna cosa per la que poder continuar .
        Un cop més, l'herbei fred prendrà una
coloració maragda fosc amb les primeres clarors del
dia. El cel s'aixecarà amb un alé transparent i
gèlid, antic i gèlid.


-------La traducció anglesa és aproximadament:


                        Hayfield



        At my window, one more among dozens, arrives
a nip of north blended with marine breeze. Is a
fresh and wet breath that lightens the opaque
sensation made by the buildings pressing the
fruitful soil, the muddy presence of the near
highway. I look the reflection on a  window in
front of me, and I remember lost rooms inside
stingy houses, inhabited by men lost in citizens
memory. Stingy houses with slow dumping stucced
walls, stuffed with old things. I dream of
different people, with a life humble and different,
dark, plump, rough, noctambolous, soiled in dirty
wards, passional in passion streets. I dream of
distracted glances, intuitions, tricks, the passing
time.
        From my room, little, in a flat forgotted
among high concrete blocks, I would return for a
moment to the past. Only a few moments inside those
days without conscience. Only a while. Just a while
of time in order to return life to my soul, which
softly raises, and meets the loneliness again, and
meets the death again, and meets with the Lord
again, beside the emerald grass. So it realizes
that something is still existing, something to go
on.
        Once more, the cold grass will get a strong
emerald tonality with the first light of the day.
The sky will raise up with a clean and icy breath,
old and icy, together.


                                        E.E.