[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

Re: [MC] Camina!




Bellver diu

>Un microconte magnífic, terrorífic, paorós! Has aconseguit contar moltes
>coses i comunicar un sentiment molt intens amb molt poques línies.
>Enhorabona.

gràcies

>El defecte que hi trobe és la connexió de les frases. No sé si entenc qui
>dispara: el qui tanca els ulls pel vent i té una ombra ominosa darrere?
>Pareix que si, i de fet després dius que "tornà a disparar", però també
>pareix que ell era l'objectiu del tret ("Algú havia desviat la pistola del
>seu cap"). En tot cas el conjunt és molt aconseguit. No crec que existisca
>l'infern, però segur que t'hi rebrien amb consignes com aquesta, com en els
>pitjors malsons (que a vegades són reals - vg. les notícies).

[Explicació]

El vent del desert li féu tancar els ulls [a ell], però l'ombra d'aquella
dona [l'altra] romania estàtica al seu darrere.
[Ell] Apretà el gallet. El soroll del tret ressonà entre les dunes i es perdé.
[Ell]Intentà alçar-se.
Algú [l'altra] havia desviat la pistola del seu cap [del d'ell] i estava
[ell] atordit pel soroll.
Ella [l'altra] era massa lluny.
Potser és un joc, pensà [ell], i tornà a disparar, aquesta vegada contra aquell
miratge [ella].
L'ombra [de l'altra] tremolà però es [l'altra] refeu en un instant.
Un colp al clatell [d'ell, per l'altra] i
un crit [a ell, de l'altra] li recorda [a ell] on era: «ja ets mort, camina!»

no sé si ara està clar, de tota manera encara podíem afinar una mica més:

El vent del desert li féu caure a terra. Es va aixecar amb molta fatiga. El
dolor era insuportable.L'ombra d'aquella dona romania immòbil al seu
darrere a pesar de la tempesta d'arena. En un últim intent de salvació
apretà el gallet amb les dues mans contra els polsos i es desplomà. El
soroll del tret ressonà entre les dunes i es perdé més enllà de l'infinit.
Enfonsà les mans a l'arena i intentà alçar-se. Algú havia desviat la
pistola del seu cap. La bala a penes li havia fregat l'orella. La sang li
rajava lentament coll avall. Estava atordit pel soroll del tret, que
s'escampava espasmòdicament pertot el seu cos. Ella era massa lluny per
haver-ho fet, intentà enganyar-se, potser ha estat el vent o la mateixa
arena, o potser és un joc, pensà, i tornà a disparar, aquesta vegada contra
aquell turment de miratge. L'ombra tremolà i s'esvaí. En un moment fou el
silenci abosolut. De sobte es reféu fantasmagòricament al seu costat. Un
colp al clatell i un crit li recorda qui era: «ja ets mort, camina!»




>Una altra cosa. Fa poc parlàvem de títols. Aquest és exemplar: cridaner i
>magistralment connectat amb el relat. No n'agafes el sentit fins al final,
>i això multiplica l'efecte dramàtic. En "Cómo se cuenta un cuento" García
>Márquez comenta que els bons títols els dóna la mateixa història. No trobeu
>que tot sovint són frases extretes de la història, fora de context i per
>tant privades parcialment de sentit, i que l'encís ve precisament d'aqueix
>enigma?


 Al principi pensava titular-lo 'el vent del desert', però tal com anava
escrivint el microconte s'apoderava de mi.. cap al final ho vaig veure
clar, 'camina', encara que a vegades  em costa no afegir '... o rebenta'

iussuf