[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] gegants (sinopsi i mes coses)



Iussuf deia:

>
>¿Que potser podríem deixar de parlar de la mort i de desgràcies i parlar
>d'aspectes positius de la invasió, o dels gegats que curen malalties o
>treballen als circs i van de poble en poble fent riure o de criatures que
>són bones i no es mengen els pobres animalots?

Tens raó, però no sé si podrem canviar-ho. Cada un té el caràcter i els
pensaments que té, i això es nota quan escriu. A mi mai no em ve bé parlar
de festes o de circs, ni de criatures bones.

I també deia:

>
>Vinga, estic ansiós esperant com resols el problema dels cadàvers!

Dissortadament, mai no acabe d'ajuntar prou temps. Supose que és culpa
meua, m'embolique amb altres coses i ja se sap. En fi, sí que us puc
presentar una sinopsi del conte.

Contaré la història des del punt de vista de Pat, una universitària
americana llicenciada en arqueologia [per una universitat de la costa est,
crec]. Ha acabat els estudis fa poc i li han concedit una beca de postgrau.
No es pot dir que ha tingut sort. Li ha tocat treballar com a ajudant del
professor més heterodox i marginal del departament, Dawson, un vell boig.
La més vaga connexió amb el seu nom serà com una taca de tinta enmig del
currículum. A més a més, la investigació no té res a veure amb la seua
especialitat [que és l'art precolombí, potser?]: se'n van a estudiar uns
jaciments de mamífers a un racó poc habitat dins dels boscs d'Alaska, molt
lluny de la civilització.

L'estada a Alaska no millora les seues expectatives. Tenen el campament en
un bosc, bastant lluny de qualsevol nucli urbà. Són poca gent. S'allotgen
en barracons prefabricats, en un clar. L'objecte de les excavacions són un
parell de pous plens d'esquelets d'óssos, bisons i fins i tot mamuts.
Dawson manté que són abocadors dels caçadors primitius. Però la magnitud de
la matances, i les limitacions tecnològiques de l'època, fan que aquesta
hipòtesi resulte més que inversemblant. Tothom té clar que quan tornen es
riuran d'ells. Menys Dawson. Només tenen ganes d'enllestir prompte la feina
i marxar. No senten ni una mínima dosi d'entusiasme quan Dawson els
comunica que ha trobat casualment un altre dipòsit.

Pat té un nòvio. Aquestes darreres setmanes ha xarrat amb ell gràcies a un
telèfon mòbil [hi deu haver cobertura completa, a Alaska?]. Però ara s'ha
despistat i se li han esgotat les bateries. Amb l'excusa de comprar
provisions per als pròxims dies se'n va amb el cotxe fins al poble més
pròxim, a més de quinze milles. Roslyn té uns quatre-cents habitants, i una
sola botiga. No hi ha bateries. A Pat li costa entendre's amb l'ama, una
dóna gran de trets indis. Almenys, aconsegueix parlar amb el nòvio des d'un
telèfon públic. Quan li diu que encara tardaran a veure's, ell reacciona
una mica infantilment. Insisteix que anirà a veure-la el cap de setmana i
discuteixen. La veritat és que ella no sabria què fer al campament amb
tanta feina, tan mal ambient i ell pel mig.

En tornar no pot evitar que Dawson se l'emporte a visitar el nou dipòsit, a
l'altra banda del bosc. Hi van caminant. Ell està excitat, no para de
repetir-li les seues dèries. Ella, quasi no l'escolta. Està pensant en els
seus problemes, en aquesta merda de campament i en el nòvio. Li sap greu
haver-li dit certes coses. Capta només una part de l'explicació de Dawson.
El jaciment és dins d'una cova que ell ja feia anys que coneixia. Es tracta
d'una acumulació de despulles semblant a les altres, però aquesta vegada no
pareix que els ossos tinguen més de dos-cents anys! Les extravagants
teories del professor li fan perdre la paciència, però intenta
dissimular-ho. Agafa un còdol i el llença ben lluny, entre els arbres.
Llavors se sent una remor venint de dins del bosc, com si el ramatge es
bellugara, tot i que no fa gens de vent. Les capçalades dels avets
s'aparten i deixen pas a unes figures que oculten el sol. Han d'estirar el
coll per mirar allà dalt als ulls dels gegants.

---

Ara que acabe aquest primer esborrany, se m'acut que podríem discutir la
localització. Per què Alaska i no Castelló? A la Valltorta, i en altres
punts de l'interior, hi ha assentaments humans prehistòrics, amb pintures
rupestres, etc. Per què havia de ser Alaska?

Pense que hi ha alguns motius:

1. Els dipòsits de cadàvers de mamuts, óssos, bisons, etc., existeixen
realment a Alaska.

2. Fa temps que vaig llegir El Wendigo, de Blackwood. És una història
potser innecessàriament prolixa i complicada, però també té un fons
misteriosa i fascinant. Lovecraft dixit: "...El Wendigo, on ens enfrontem
amb horribles evidències d'un enorme dimoni del bosc, sobre el qual
murmuren al capvespre els llenyaters del nord. La manera en què certes
petjades conten certes coses increïbles és realment un triumf acusat
d'artesania" (Supernatural Horror in Literature - la lamentable traducció
és meua).

3. He vist molts episodis de Doctor en Alaska (Northern Exposure).

4. Ací no hi ha boscatges tan extensos, ni arbres tan grans. Ens hauríem de
conformar amb carrasques, pins i poc més. (Però els barrancs i els abrics
de la Valltorta i altres llocs també són impressionants.)

5. Ací no hi havia mamuts (Però sí que teníem cabres, cérvols, bous i porcs
senglars, que també valen.)

Què n'opineu vosaltres? Com ho veieu, millor Alaska o casa nostra?

-c