[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Una desaparicio



Hola a tots,

supose que estareu buscant per les golfes els contes de quan éreu petits
per recordar què coi va passar amb la sireneta, però em van contra una
història que mereix que us desconcentreu i pareu l'orella, o els ulls:


Antonio és (o era) un tio normal i corrent. Treballa en una agència de
transports per carretera, ja sabeu, camions de fruita: a l'hivern taronges
de la Ribera i a l'estiu pomes de Lleida, però ell no és, o era, camioner,
s'encarrega dels tràmits i duanes i tot això. En plena temporada de la
taronja la feina és molt dura i es treballen moltes hores [açò no és
intranscendent, ho conte perquè pugueu fer-vos una idea del ritme de vida i
way of life d'Antonio], com déia, treballa de sol a sol.

Doncs bé, Antonio es va despertar l'altra nit, allà a les dos de la
matinada. Tenia ganes d'orinar, s'alça del llit a fosques, entra al bany
que hi ha al costat, encén la llum, orina, ix del bany i s'oblida d'apagar
la llum, i quan torna enrere a apagar-la mira a l'espill del tocador de la
seua esposa, que està al costat de la porta del bany. [I...? direu, a què
ve tota aquesta detallada descripció d'un fet tan usual i corrent com
orinar de nit? tranquils, tots aquests detalls són perquè us feu una imatge
mental de la situació: t'alces del llit vas al wàter, pixes, i t'oblides
d'apagar la llum i quan tornes a apagar-la mires sense voler l'espill,
il.luminat tènuement per la llum del bany, i...] Antonio mira l'espill i es
torna blanc com un mort: no s'hi veu reflectit. Ara ja s'ha despertat del
tot. Es torna a mirar i res, l'espill reflecteix l'habitació. Entra corrent
al bany, amb taquicàrdia, suors i mal de panxa... i en aquell espill sí que
s'hi veu reflectit. Antonio respira fondo, molt fondo i es tranquil.litza
una mica, "segur que estava somniant". Torna al llit, però per si de cas no
mira l'espill de l'habitació...

L'endemà Antonio fa per no recordar-se de res, però és inútil, té gravat a
la memòria el que li ha passat, encara que no s'ho acaba de creure, "deu
ser l'estrés i els carajillos". No comenta res amb la dona i se'n va,
preocupat, a treballar. Passa el dia com sempre. Quan es fa de nit li entra
la por. Torna a casa i tot això, sopa, s'adorm mirant la tele i es gita.
Aqueixa nit no passa res. Dorm com un beneit.

Passen un parell de dies més. Antonio s'ho ha repensat, ara voldria ser
invisible i poder [imagineu-vos què podrieu fer si foreu invisibles... ] .
L'esglai de la primera nit s'ha convertit en ganes d'experimentar, i per si
de cas, ara es pren un altre carajillo abans de gitar-se, per si ajuda...

A la feina no pot aguantar-ho més i li ho conta a Paco, el seu amic. Ell no
s'ho creu i li diu que estava borratxo i que està boig. També li conta les
seues ganes de tornar a ser invisible i tot això.

Doncs bé, al final una nit, quan ja havia perdut l'esperança, es desperta,
mira l'espill i no s'hi veu reflectit. Antonio es queda una mica sorprés
però de seguida es refà i comença a pegar voltes per la casa [supose que
experimentaria si travessava parets i tot això].

L'endemà li ho conta a Paco, i aquest continua sense creure-s'ho. Antonio
passa el dia molt excitat. Després de dinar diu que se'n va a casa perquè
es troba molt cansat.

Fins ací la història. La realitat és que Antonio ha desaparegut. I d'això
ja fa dues setmanes i mitja. La dona diu  que no en sap res, el dia que va
desaparèixer s'havia gitat a fer una becada perquè estava molt fatigat.
Ella se n'anà a treballar. I ja està. Ella no s'ho explica. El matrimoni
anava bé, la feina també... Es va deixar la roba, la cartera, les sabates,
tot... només falta el pijama i les sabatilles d'estar per casa.

La policia investiga però no troba res. La dona només recorda una cosa: el
wàter s'havia embussat i hi va haver de tirar desembussador un parell de
vegades.

Iussuf A.