[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Re: [MC] la llarga solitud de l'àvia



Josep Maria ens conta:

> La llarga solitud de l'àvia
> 
> Tants anys esperant un caçador! Què ha passat? De primer vingué el llop. Jo
> ja ho sabia i l'estava esperant. Li vaig fotre una bona pallissa. Després
> la meua néta que em va pillar a mitjan feina i va començar a cridar. Fins
> ací tot bé. Ara li tocava entrar al caçador, alt, bell i musculós i futur
> marit meu. Però no hi va venir. I això que jo cridava fort, com una boja.
> Però debades. La meua néta se'n va anar. I jo vaig caure malalta, ara sí,
> de veritat...
> 

Potser encara no he superat la discussió amb Iussuf. El cas és que aquest
microconte també el trobe semblant a un somni. Tota la vida a casa,
esquarterant llops, esperant un caçador que no arriba... És anguniós, no?
Bé, m'ha agradat molt. 

A propòsit, no he entès això de l'"andana". On dius que guarda les llandes
l'àvia? 

-c