[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Mes caputxeta



Una altra variació.

Títol: A la gossera
Autor: Carles Bellver Torlà

«Es veu que el caçador feia temps que rondava l¹àvia. No m¹estranya: és
viuda, i deu cobrar una bona paga. Va ser molt imprudent per part nostra
fer servir la seva casa. M¹imagino que ell va sentir fandango i va entrar
a veure què passava. Carall, el cas és que de sobte ens vam veure la punta
del canó a dos pams. Caputxeta li va pregar que no em matés.  Encara vaig
tenir sort. No fa tants anys, m¹haurien penjat d¹un roure i m¹haurien
escorxat. Continuen sent il·legals, aquesta mena de relacions entre
espècies, i sobretot són molt mal vistes. Dotze anys a la garjola!  Quasi
res. Penseu que un llop no viu tants anys com vós. Però això rai. El que
més em crema és no poder veure-la. Ja sabeu que no hi ha presons mixtes.
Li escric, però estic segur que m¹obren les cartes, i potser no les deixen
passar totes. Si poguéssim veure¹ns... Creieu que podeu ajudar-me? Ja sé
que només podria ser en una cel·la, i sota vigilància, però és que em fa
molta falta.»

Em repetia la seva història totes les vesprades que hi topava. Es pensava
que jo era delegat d¹Amnistia Internacional, o alguna cosa així. Veient-li
els ulls tan trists, a mi em sabia greu confessar-li que era un objector
de l¹Ajuntament, i que només feia el recompte de la gossera.