[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] (sense titol)



Un microconte d'inspiració lovecraftiana localitzat a Castelló. L'acabe
d'escriure i encara no sé quin títol posar-li.

---

Un escàndol pot servir per a tapar-ne un altre. És una qüestió de
prioritats. Si un element ja no resulta necessari, o si resulta menys
necessari, el poder no dubtarà a sacrificar-lo. Vist així, que l'opinió
pública sigui tan mudable és una ganga. L'afer de la Torre de la Sal va ser
habilment manipulat. Al cap i a la fi era menys perillós entregar una
relíquia de la Segona Guerra Mundial que deixar que furguéssim en un frau
ecològic de conseqüències incalculables.

Primer van ser les closques de la platja de Cabanes. Només en van recollir
fragments, però no es necessitava molta imaginació per completar mentalment
uns crancs bastant rars i sobretot d'una mida exagerada. Tan s'hi val, si
fa no fa és això el que van veure a Torreblanca i a Orpesa al cap d'una
setmana. I ara eren sencers i vius: corrien per l'arena. Pels mateixos
dies, a uns pescadors de Castelló se'ls va embolicar a la xarxa una peça
voluminosa i forçuda. Els va costar Déu i ajuda arrosegar allò fins a la
superfície, i quan ja treia el cap se'ls va desenganxar i va tornar a les
profunditats. En tornar al moll encara estaven esgarrifats. Ho havien pogut
veure tot just un segon, i només sabien dir que pareixia una llagosta
gegant, que devia fer tres o quatre metres i que això no era normal. Més
endavant se'n van pescar unes quantes com aquella. No els feia gens de
gràcia: la gent del mar és supersticiosa, i l'anormalitat d'aquestes
captures els incomodava. En realitat, no és que n'haguessin pogut traure
profit, si haguessin volgut: fora de l'aigua, els monstruosos crustacis es
morien de seguida, i la seva carn es podria en qüestió de minuts. El
nerviosisme va augmentar quan una colònia de musclos pestilents va invadir
l'escullera del port. Als que treballaven prop els van haver de donar
caretes. La pudor es va escampar per tot el barri marítim. T'hi
acostumaves, però no era agradable viure així. De nit l'aigua feia
bombolles i una mena de resplendor fosforecent s'escampava pertot. Uns
mariners d'origen americà van dir que havien conegut casos semblants a
Xile, a la dècada dels seixanta.

Aquests esdeveniments van ocupar les primeres planes de la premsa local
durant un parell de setmanes. Era inevitable que les sospites se centressin
a l'Institut d'Investigacions Pesqueres de la Torre de la Sal. Es trobava
en el centre geogràfic de les anomalies, a la platja de Cabanes, i per
altra banda el caràcter secret dels experiments de criança i selecció
d'espècies marines invitava a especular. L'Institut, adscrit al CSIC,
treballava amb tota autonomia. Qui sabia què hi feien? L'ancià director, un
tal José María Klinsmann, es va veure forçat a eixir a la palestra. La nota
que va enviar als periòdics va ser lacònica i decepcionant: es limitava a
afirmar que ells no hi tenien res a veure. Ho adornava amb vots de
dedicació al saber i al progrés, però ni tan sols no oferia cap hipòtesi
sobre el que estava passant.

Llavors algú va descobrir que aquest don José María era en realitat Josef
von Klinsmann, un dels criminals de guerra nazis, refugiats a Espanya, que
figuraven a la llista publicada per El País. En acabar la Segona Guerra
Mundial els aliats els van reclamar a Franco, però el Generalísimo estava
decidit a protegir-los i no els va deixar anar. Alguns, entre d'altres
Klinsmann, continuaven vivint a Espanya. L'informe dels americans
l'assenyalava com un dels metges que van refinar la ciència a Auschwitz i
als altres escorxadors. N'hi havia més com ell: antics professors de la
Complutense o l'Autònoma de Barcelona. Algun fins i tot havia estat membre
del Consell d'Estat. L'autodenominat periodisme d'investigació va fer el
seu agost. El Mundo dosificava els noms i fotografies nous: cada dia una
entrega nova. A poc a poc, el país s'estava omplint de vells nazis. Els
havíem tingut entre nosaltres tant de temps i no els havíem ensumat. Anava
a dir que van ser víctimes d'una campanya organitzada, però se suposa que
era només la indignació espontània dels periodistes i del poble.

Els implicats negaven les acusacions, és clar. Eren alemanys, però van
venir fugint de la guerra, no de la derrota del III Reich. El Govern, en
general, els va recolzar. Es va escudar en la manca de proves
incriminatòries: després de cinquanta anys ni tan sols no es podia
contrastar amb garanties les identitats d'aquelles persones. Pel que fa a
Klinsmann, sí que van admetre que hauria d'estar jubilat: tenia setanta-sis
anys! El Mediterráneo li havia atribuït connexions amb sectes poc
conegudes. Com a mostra adduïen un breu extracte del catàleg bibliogràfic
de l'Institut. La llista contenia tres títols esotèrics d'especial
rellevància (corregeixo les errades mecanogràfiques del rotatiu): el
misteriós Necronomicon d'Abdul Alhazred, Unaussprechlichen Kulten de Von
Junzt i Tombatossals de Pasqual Tirado. A quin obscur propòsit obeïa
aquesta combinació de ciència i ocultisme? No ho sabrem mai. Almenys,
Klinsmann no ens ho podrà desvelar. Mentre li arreglaven els papers del
retir va callar per sempre. Va volar onze pisos des d'una casa que no era
la seva, però curiosament es va donar per segur que era un suïcidi.

Amb tot aquest embolic es va escaure que tothom va oblidar l'origen de la
polèmica. Mentrestant havien netejat el port amb molta discreció, i ni
aquest ni els altres fenòmens no s'han repetit des de llavors. Però, si no
sabem d'on van eixir els musclos, ni els crancs i les llagostes gegants,
qui ens assegura que no tornaran a venir? I qui ens diu que la nostra no ha
estat ja afectada? Estic pensant en els ingredients de la nostra dieta que
surten del mar... Què en sabrem, d'això? Els pescadors de Castelló es
queixen de l'elevada mortandat dels peixos, les captures escasses i de poca
qualitat. Els vigilants del Parc Natural de les Illes Columbretes també en
tenen constància: les esteses de tonyines i orades mortes al davant de
l'Illa Grossa o la Foradada no s'havien vist mai abans. La gent de Cabanes
sap alguna cosa més. Qual algú els vol prestar atenció, no es cansen de
repetir que l'exèrcit va desmantelar part de les instal·lacions de
l'Institut i que almenys una dotzena de camions van marxar per l'autopista
A-7 fortament escortats. Pareix que açò ha estat tan sols el final d'un
episodi. El carregament es desembalarà en algun altre punt encara
desconegut, i el programa, sigui com vulgui, es reprendrà novament. En
tornarem a sentir parlar.