[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Licao



En relació amb la convocatòria de microcontes de terror i fantasia, la
viuda d'Àlvar Moll ens demana que us trametem aquest breu text.

-----

Títol: Licao
Autor: Àlvar Moll

La notícia de la meua paternitat m'aplegà mentre treballava les terres de
l'amo. Per fi la meua dona havia parit el fill tan desitjat que pogués
heretar els pocs béns que jo havia acumulat al llarg de tota ma vida de
servei a En Ferran. Però tota la joia que m'envaïa es va dissipar en veure
el nounat. Les seues mans mostraven l'estigma d'una vella maledicció: el
seu dit anul·lar era més llarg que el dit del cor.

Amb resignació i fe cristiana vaig decidir suportar aquest càstig fatal al
qual m'havia condemnat l'Altíssim. Al mateix temps que el meu fill maleït
creixia (dels altres sis que tinguérem cap no heretà el signe del monstre)
les jornades que precedien la lluna plena jo procurava portar-li trossos de
vísceres i carn d'animal. Ho deixava a la seua cambra i el tancava amb clau
perquè no fugís.
El pas del temps va fer augmentar la quantitat necessària per a apaivagar
la seua fam diabòlica. Una nit escapà i atacà la nostra veïna Leonor. La va
ferir de manera que mai es va recuperar del tot. La situació es va tornar
incontrolable. Pel poble corrien els rumors.

El mateix jorn en què va fer set anys, el vaig portar a la muntanya més
alta de la vall i al seu cim vaig degollar el meu primogènit. Mentre la
sang regava la terra, els seus crits, més que de dolor semblaven
d'agraïment. Amb açò, acabà la maledicció del meu fill. En aquesta vall
encara no cabien dos licantrops.