[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] estem amb tu, Carles



Revisant l'altre dia el correu aparegueren uns microcontes; el que es d'agrair en principi. La vesant es tornava més fosca. Un conte de terror, vaig pensar. De sobte: no pot ser, si no es ficció, si en realitat, es un perturbat fent vudú, bruixería o el que siga. Quin mal rollo! M'havíen parlat de gent que fa cadenes amb el correu electrònic, pèro no els esperaba. Jo no tinc res que vore amb tota eixa gentola, em deia, pèro, apareix un tal "Dani" (jesder@bbs.mundivia.es) i em fa arribar la por fins als ósos, la por dels miserables, del analfabetisme,la miseria i la fam. ¡Quína llastima de xiquets en mans de sectes destructives, víctimes de sádics descerebrats! No més per llegir-ho em vaig sentir brut, brut per la sang de tantes víctimes inocents, per la desgràcia dels que viuen a la misèria, sense altre horitzó: violencia, fam, fret, incultura,... la mort. ¡Quina existencia els espera: marginació, drogues, abusos, explotació, violacions, assesinats...! Tots sabem de que eixe m!
ón existeix i pense que tots els que volem fer-li front, apostem per la cultura com el primer i pot ser l'unic camí d'eixir de la misèria, que per més que pensem que siga cosa del tercer món, el fang ens arriva ja fins a les orelles, em sents, Dani, a lílla d'Alboran? O ja tens el coco totalment menjat de vore culebrons venesolans i has perdut la noció de la teva realitat? Eixe món de misèria el tenim molt prop de casa, als nostres barris marginals, i ara, gràcies a tu, Dani, el tenim molt més prop encara, el tenim dins de casa en forma de correu electrònic dins del poal de les 
escombreríes. César González (cesar01@arrakis.es)