[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] Historia del Tombatossals



Títol: Història del Tombatossals
Autor: Carles Bellver Torlà

«Tombatossals»: denominació popular del cicle mític de la Plana de
Castelló. Els seus elements nuclears són un elenc de gegants i altres
éssers primordials i un catàleg de procediments de màgia negra.
«Tombatossals» és en realitat el nom d'un dels gegants; uns altres es deien
Bufanúvols i Arrancapins. Fragments escassos i inconnexos d'aquest retaule
sobreviuen encara avui a la memòria de determinades famílies de la soca de
Castelló.

L'origen de les llegendes es perd a l'antigor. La primera menció es troba a
l'historiador romà Caelius Rufus (c.55?-116): «Gigantes autem erant super
planitiam in diebus illis...». S'ignora a partir de quin moment es van
posar en escrit i qui en va ser l'autor. Cap al Renaixement existeix un
text llatí imprès a València i atribuït generalment a En Joseph Blay
(1460-c.1520?), un mag de Vila-real. El peu d'impremta és de 1489. Aquesta
no pot ser l'edició original, perquè Sant Vicent Ferrer (1350-1419) ja
blasmava l'obra en un sermó cent anys abans. S'ha de tractar, per tant,
d'una transcripció de documents més antics, o potser fins i tot d'una
traducció o una versió diferent.

En tot cas comptem amb dues referències contemporànies: El Llibre del Bé i
el Mal, cremat a València, i el Llibre Verd que encara es conserva a
l'Arxiu Municipal de Castelló. D'acord amb aquestes fonts, el text de Blay
recolliria el corpus d'una tradició precristiana: el naixement dels gegants
a les muntanyes; la seua hegemonia a la Plana, a la Mar i a les Illes
Columbretes; l'enfrontament amb els primers llauradors; l'ús de la màgia
negra per part d'aquests i, finalment, l'expulsió i el confinament dels
gegants.

Es diu que aquesta lectura resultava particularment intranquil·litzadora
pel que afirmava o suggeria sobre el passat de la comarca i potser sobre un
present ocult, larvat. Alguns clergues abandonaren Castelló després
d'estudiar el llibre i no hi volgueren tornar. Se sap, en canvi, que mags i
bruixots el van apreciar com a font de coneixements. El corrupte Papa
Alexandre VI (1431-1503), de la família Borja de Xàtiva, se'l va endur a
Roma en 1492, on es va difondre en cercles esotèrics. En 1505 va ser inclòs
a l'Índex del Sant Ofici. Blay va estar a punt d'anar a la foguera, però va
fugir a temps. Hi ha notícies d'ell a Mallorca, i més tard a Tunis i a
Constantinoble. Es va dir que marxà a Aràbia i morí al desert a mans d'uns
dimonis invocats per ell mateix. La major part dels exemplars del llibre
van ser localitzats i destruïts en aquells anys, però en van quedar uns
quants, i la tradició es va comunicar oralment molt de temps a la ciutat de
Castelló. Al segle XVIII l'il·lustrat Gregori Maians (1699-1781) encara es
va sentir obligat a dedicar unes planes a aquest assumpte dins de la seua
Censura de historias fabulosas.

S'ha documentat el parador d'almenys tres còpies del llibre: una seria al
Bisbat de Tortosa, una altra a la Catedral de València, i l'última a
l'Ajuntament de Castelló; però aquesta es va perdre durant la Guerra Civil.
En tots els casos l'existència del llibre és negada oficialment, i en la
pràctica és impossible accedir-hi.

Podria existir un quart exemplar: hi ha indicis que el situen en una
universitat suïssa o alemanya. Però també podria ser que es tractara del
que va desaparèixer a Castelló. Pareix segur que el va sostreure un erudit
local en 1936 per tal de resguardar-lo del perill de les incautacions o les
meres destrosses. A les acaballes de la guerra podria haver eixit de
Castelló en direcció a la frontera, amagat en qualsevol maleta o bagul.

Abans d'això, l'any 1930, En Josep Pascual Tirado (1884-1937) va publicar a
Castelló un conte titulat «Tombatossals». La similitud amb les vertaderes
llegendes és superficial: es tracta més prompte d'un conte de fades en què
els gegants són amics de reis i princeses. Però molts noms i el
plantejament d'alguns episodis, coincideixen. És concebible que Pascual
Tirado -un propietari agrícola benestant- haguera pogut fullejar l'exemplar
de l'Ajuntament. Sembla més probable, tanmateix, que sentira les contalles
a la gent gran de la seua família i les reinterpretara en una clau més
amable.