[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

[MC] alt.conspiracy



Títol: alt.conspiracy
Autor: Carles Bellver Torlà

			Be paranoid - they're out to get you
			Descripció oficial del fòrum de discussió d'Usenet

			alt.conspiracy

Ahir, com qualsevol altre dilluns, el primer que vaig fer en arribar a la
facultat va ser mirar la meua bústia electrònica. Entre un munt de
missatges insubstancials (estic subscrit a unes quantes llistes) vaig
trobar el de Ferran. Sempre m'alegra rebre notícies seues. Ens vam conèixer
a València estudiant geografia. Després jo em vaig quedar ací i ell se
n'anà a Berkeley amb una beca i ja no tornà. Des d'aleshores l'email és el
nostre únic mitjà de contacte. L'únic que em va resultar estrany va ser que
haguera marcat l'enviament amb la màxima prioritat i que l'haguera
codificat amb la meua clau PGP pública, de manera que jo i només jo el
poguera llegir. A què es devia tant de sigil?

Em va picar la curiositat. Estava impacient per desxifrar el missatge. La
privacitat en Internet és una complicació, més que res per la falta de
costum. Vaig seguir les instruccions del manual, em vaig equivocar més
d'una vegada, i al final ho vaig aconseguir. El que vaig llegir
aleshores... No val la pena anticipar les valoracions. Ací ho teniu, sense
tocar ni una coma.

---

From: aaa@ucb.edu
To: bbb@uv.es
Date: Sun, 08 Jun 1997 17:49:22 -0400
Subject: (no subject)

El que t'he de contar és molt rar i no em sobra temps per a plantejar-t'ho
amb més versemblança. Em coneixes a mi i coneixes la meua trajectòria
científica i el meu caràcter. Saps que seria incapaç d'inventar-me una cosa
així: no tinc prou d'imaginació. Et promet que açò és literalment cert.

Anem al gra. Ja et vaig dir que la meua nòvia arriba la setmana que ve i
que ens mudem a un apartament més gran. Aquest matí estava embalant llibres
quan m'han trucat d'una companyia d'assegurances (Clein, crec que han dit).
He suposat que anaven a oferir-me una pòlissa per a la casa nova. Quan me
n'he adonat que no es tractava d'això ja m'havien tret que hi seria ací i
havien penjat. En diumenge.

El timbre ha sonat al cap de mitja hora, ni un minut més. N'eren dos: alts,
jaqueta fosca, camisa blanca. Duien carpetes i un projector. Parlaven en
espanyol amb accent americà. Imagina-t'ho, com un parell de mormons acabats
d'eixir de Salt Lake City. Jo ja em començava a posar nerviós. Se m'han
ficat dins de casa sense que poguera fer res per evitar-ho. "Deixe'ns
parlar. Tenim molt per explicar-li i molt per ensenyar-li." M'he esglaiat
perquè actuaven amb determinació i se m'ha acudit que podien ser violents:
mafiosos, per exemple.

Però la part forta comença ara: "Després veurá que açò es pot entendre com
una exposició científica, com una oferta de treball... o fins i tot com una
amenaça, però és clar que no ens agradaria que ho vera tan negativament."
T'assegure que de moment jo no ho veia de cap manera en absolut.

Bé, resulta que aquests paios estaven perfectament al corrent del meu
currículum. Sabien tot el que he estudiat i tot el que m'ha cridat
l'atenció. El meu pas de la geografia física a la meteorologia i després a
la filosofia de la ciència. Tenien una còpia del meu darrer article: el que
encara no s'ha publicat! "Per què la meteorologia no és una ciència més
exacta?" Tu sí que l'has llegit. Ja saps que no defense conclusions fermes,
que em limite a qüestionar els tòpics. Sobretot no em crec que el problema
siga que els núvols o les tempestes no tinguen trets físics estables, que
es realitzen en una infinitat d'estructures microfísiques i que aquesta
disjunció entre els fenòmens d'alt nivell (el que ens interessa com a
éssers humans preocupats per l'oratge) i els de baix nivell (les masses de
fluids realment existents) impedisca que puguem contar amb lleis
meteorològiques estrictes.

D'acord, no em perdré en més digressions al voltant d'un tema que tu i jo
coneixem. Mira el que m'han dit aquests dos: "Es troba vostè molt prop de
la veritat. Més que no es pensa. Tan prop, que podria convertir-se en un
problema per a nosaltres. Li explicarem en què treballem." Aleshores han
muntat el projector i han començat a traure imatges de catàstrofes
naturals. Un documental aterridor: inundacions a Bangla Desh, a Alemanya, a
València; terratrèmols a Califòrnia i al Japó; un incendi de grans
proporcions a Austràlia; l'explosió d'un volcà en una illa del Carib...
Recordava haver vist tot això a les notícies. I el que venia després també:
fam i guerres a Àfrica; xocs de trens a l'Índia; els escorxadors del III
Reich; les carnisseries d'Algèria, Bòsnia i Txetxènia; aquells espantosos
orfenats xinesos; atemptats amb bombes i gasos; assassinats en massa,
violacions, execucions... En total, milers, milions d'éssers humans patint
i morint. Desolació, planys, dolor, mort i res més.

"Tramitació de sinistres" és el nom que han donat a això. "Som
intermediaris. Gestionem l'esdeveniment de catàstrofes. Tenim en plantilla
els millors científics, enginyers i sociòlegs del món." Jo estava
estupefacte. "Sí, poden fer-ho, pero a ningú dels que hi estem involucrats
ens convé que se sàpiga, ni molt menys que se sàpiga com: tot el negoci se
n'aniria en orris. A vostè, el que més li deu interessar són les plogudes.
Veja açò." M'han ensenyat unes fotocòpies plenes de fòrmules i taules amb
dades experimentals. L'excitació m'impedia concentrar-me. No pareixien
falòrnies, però ho hauria d'examinar amb més cura abans d'emetre un judici.

Segur que ara et preguntes el mateix que jo: per què ho fan, qui els paga i
per a què. M'han dit que en aquest moment no em podien donar més detalls,
però que tindria prou amb un parell de pistes: governs i cadenes de
televisió. També m'han dit que ja em podia imaginar els motius jo solet.
Doncs sí, la veritat. Res no produeix tanta fascinació com les atrocitats.
La crueltat convertida en espectacle hipnotiza les masses. Que cabrons.

Se n'han anat i m'han deixat sol. Abans, un ultimàtum: si vull, me'n vaig a
treballar amb ells (per a ells, diria jo); si no, que em faça càrrec de les
conseqüències. Ja m'havien advertit que podia entendre aquest afer com una
amenaça, i així ha estat, en efecte.

I ara, què faig? Però, què collons és açò? Una espècie de broma monstruosa?
I una broma, de qui? Et dic que aquests dos paios eren molt reals, uns
actors de puta mare. I el material que duien, les pel·lícules i els papers,
estava molt treballat. Què faig? Toque el dos? Segur que em vigilen. Ni tan
sols no em fiava de trucar per telèfon. Per això t'he codificat el missatge.

Tinc por. No sé què faré. Si em passa alguna cosa, per més que diguen no et
cregues que ha estat un suïcidi o un accident.

Fins sempere.

---

Només arribar al punt final vaig despenjar el telèfon i vaig marcar el seu
número. A sa casa no es va posar ningú. Vaig calcular que faltaven encara
moltes hores perquè es fera de dia a Califòrnia. Vaig esperar amb
impaciència fins el nostre migdia per buscar-lo a la universitat. Allí em
van dir que Ferran no s´havia presentat a les classes del matí i que no
sabien res d'ell. Durant la resta del dia no vaig averiguar res més. No
tenia el número dels seus pares, i per altra banda no hauria volgut
alarmar-los innecessàriament. Avui he pogut parlar amb la seua nòvia, Clara.

El van trobar ahir a l'aeroport, intentant agafar un avió cap a Laos. Quan
es va assabentar que no quedaven bitllets va tenir un atac d'histèria. Els
agents de seguretat se'l van emportar a un hospital. Pareix que hi ha hagut
més casos com aquest als EUA. Els tècnics de la universitat han analitzat
el seu PC i han pogut confirmar que era addicte a alt.conspiracy i altres
fòrums de discussió d'Usenet sobre ovnis, ocultisme i fenòmens paranormals.
Afortunadament existeix una fundació benèfica dedicada a guarir aquesta
mena de patologia. Cobreixen totes les despeses. Es financen amb els
donatius d'un reduït grup de capitalistes, gent emprenedora que no gira
l'esquena als problemes de la societat actual. Entre altres Bill Gates, el
famós geni dels ordinadors. Tenen un centre especialitzat a Arkham,
Massachussets. Ferran encara ha tingut sort, al capdavall. Clara ha donat
el consentiment perquè l'hi ingressen. Els metges diuen que haurà de passar
una llarga fase d'aïllament, lluny de qualsevol connexió amb la xarxa.